Els Drapaires

ELS DRAPAIRES

Lletra i música: J. Picas / La Trinca

Un dia dos drapaires

es van posar a parlar,

l'un és de Buenos Aires

i l'altre és de secà.

Tenim un bon negoci,

ja diu l'americà:

allò que el món destrossi

ens ha de donar el pa.

Ja va morint el dia

i mai no tornarà,

i canta amb melangia

i un deix americà:

[ Jo els "cullo nets",

els "cullo nets" tots els papers.

Jo els "cullo nets"

i és perquè nets me'ls paguen més.

Jo els "cullo nets",

els "cullo nets" tots els papers.

I mai no arreplego els bruts

perquè no em donen diners. ] -bis-

Va i diu l'altre drapaire,

hi ho diu gratant-se el cap:

Poc que m'hi penso gaire,

el cas és omplir el pap.

No sé pas si contar-ho,

són coses del treball,

per carnaval no paro,

un cop s'acaba el ball.

Amb gran filosofia

ell canta molt formal,

la vella melodia

dels temps de carnaval:

[ Jo "recullo nassos",

"recullo nassos" de cartró.

Jo "recullo nassos"

l'endemà del ressopó.

Jo "recullo nassos",

"recullo nassos" de cartró,

serpentines i barrets

i pilons de paperets. ] -bis-