Pàgines

divendres, 30 d’abril del 2010

Barreja de Cançons (J.M. Serrat - No Passa Res)



BARREJA DE CANÇONS
(J.M. SERRAT)
NO PASSA RES! [TV3 - 1987]

(Serrat)
Ens ho ha de dir la veu tremolosa i trista d'un campanar,
un cop de llum o el crit d'una garsa,
que ha despertat amb fam
i busca per entre blats i civades,
qualsevol cosa per omplir el pap.
O potser un gall que dins la cort canta
[la nit és morta i ja es fa clar] x2
Mentre jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.
(La Trinca)
[La trempera matinera] x2
no és trempera verdadera,
que és trempera de pixera.
(Serrat)
Ara que tinc vint anys.
(La Trinca)
Eeeeeeee, no tant, no tant.
(Serrat)
Fa vint anys que tinc vint anys,
vint anys i encara tinc força,
i no tinc l'ànima morta,
i em sento bullir la sang.
I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu,
i encara puc creure en Déu.
(La Trinca)
Bandarra,
és el nom més escaient,
que reflexa fidelment,
que tu ets una indecent,
i una guarra.
Bacona.
(Serrat)
Paraules d'amor,
sencilles i tendres.
No en sabiem més, teniem quinze anys.
No haviem tingut massa temps per aprendre.
Tot just despertavem del son dels infants.
En teniem prou amb tres frases fetes,
que haviem aprés d'antics comediants.
Histories d'amor, somnis de poetes.
No en sabiem més teniem quinze anys.
(La Trinca)
No ve d'un pam, no ve d'un pam
Oh! eh! Dibiribidibidi!
si està fresca i eixerida
no ve d’un, no ve, no ve d’un pam.
Si ve d'un pam, si ve d'un pam
Oh! eh! Dibiribidibidi!
si es porta penjim-penjam, oh yeah!
si que, si , si que ve d’un pam.
(Serrat)
Ah!!
Escampa en una Vanguardia la fiambrera,
se festeja con media botella de priorato,
y se calienta con sol y permanganato.
Y arrepenchao en la sombra, duerme la siesta,
soñando con hacerle al encargado la vaca.
Y que gane fuera el Betis y el Barça en casa.
Vale que llegará la mobilette,
vale que su corazón zozobra,
caminito de la obra.
(La Trinca)
[Fa molt temps que sóc arribat, i ja em sento català] x2
Fa molt temps que sóc arribat, i jo ja dic xarnego
en els que han vingut més tard.
Mireu si estic integrat
que m'agrada l'Estatut i la Generalitat,
i "hasta" em foto un carajillo d'Aromes de Montserrat.
Sóc català si senyors, sóc català.
(Serrat)
Que bonito es Badalona,
en invierno y en verano.
Con mantilla y barretina,
a la sombra y al solano.
Que bonito es Badalona,
con sus viejos y sus niños.
Con sus hembras y sus hombres,
sus apellidos, sus nombres,
su sexo y su domicilio.
(La Trinca)
Mollerussa, Mollerussa,
Mollerussa, mon amour.
Per tu ploro, Mollerussa,
i del fons del cor em surt.
Mai no podré oblidar
el piular dels ocells,
ni aquell tuf que feien els vedells,
quan estava a Mollerusa, mon amour.
(Serrat)
Que bonito es Badalona,
(La Trinca)
"Los prados son verdes,
(Serrat)
En invierno y en verano.
(La Trinca)
el cielo es azul",
(Serrat)
Con mantilla y barretina,
(La Trinca)
les vaques pasturen
(Serrat)
A la sombra y al solano.
(La Trinca)
i ensenyen el cul.
(Serrat)
que bonito es Mollerusa,
(La Trinca)
Badalona,
(Serrat)
En invierno y en verano.
(La Trinca)
Badalona mon amour.
(Serrat)
Con mantilla y barretina,
(La Trinca)
Badalona,
(Serrat)
a la sombra y al solano.
(La Trinca)
Badalona mon amour.
(Serrat / La Trinca)
Que bonito es Mollerusa,
con sus viejos y sus niños.
Con sus hembras y sus hombres,
sus apellidos, sus nombres,
su sexo y su domicilio.
A Badalona mon amour.


Aquest apunt pertany a la sèrie on setmanalment publico les cançons emeses al programa "No Passa Res" [TV3-1987] i que van ser fetes a mida d'alguns dels convidats per ser cantades amb La Trinca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada