Pàgines

dimarts, 1 de juny del 2010

LABORDETA i LA TRINCA (1984)

De tant en tant, faig cerques per internet per trobar coses relacionades amb La Trinca que van apareixent en webs de col·leccionisme i similars.

Generalment el que hi trobo ja ho conec (i n'hi ha que, fins i tot, ja ho tinc) però de vegades apareixen objectes que em sorprenen. I aquest ha estat el cas d'aquest single que veieu a la imatge que encapçala el post.

Es tracta d'un disc del cantautor aragonès José Antonio Labordeta, corresponent al seu llarga durada "Qué queda de ti, qué queda de mí" editat per FONOMUSIC l'any 1984 i on apareix la cançó "Elegia del Misil" .

A la contraportada d'aquest LP, on podem trobar 10 cançons amb lletra i música de Labordeta, hi llegim la fitxa tècnica del disc on es citen tots els músics que hi van treballar i que acaba amb aquesta frase:
"Gracias a Joan Manuel Serrat y Luis Eduardo Aute que han hecho los coros en 'Somos' y a LA TRINCA, que han puesto voces en 'Elegía del misil'".

He de reconèixer que desconeixia que LA TRINCA hagués fet aquesta col·laboració i vull aprofitar per demanar-vos que si en sabeu d'alguna altra m'ho feu saber en un comentari o mitjançant un e-mail per fer-la sortir també al blog.

Mentrestant us deixo amb la cançó "Elegía del Misil", cantada per J.A. Labordeta i amb "las voces" de LA TRINCA.



Tú, que estás ahí, mirando la bóveda celeste.
Tú, que estás ahí, oyendo las palomas
que vuelan sobre ti;
Tú, que estás ahí. Qué harás el día
que caiga sobre ti aquel misil.
Se lo diré a papá!

Papá es un señor de buenas influencias
seguro que le avisan si no lo sabe ya,
con él, con mis hermanos, mi abuela y mi mamá
nos iremos muy lejos allí donde no lleguen
los muertos a ensuciar ni el aire, ni la tierra,
ni el cielo, ni la mar.

Tú, que estás ahí...
Me lo pondré a mirar!

Igual que se contemplan los muslos de una chica
o la pasión tremenda de un cuadro de Chagall,
lo tomaré en mis brazos como a una enamorada
y haremos un orgasmo de ritmo nuclear
y en medio de aquel coito iremos a la mierda
y no sabremos más.

Tú, que estás ahí...
Se lo diré a mamá!

Mamá que es comprensiva, muy buena y bondadosa
seguro que me dice que me vaya a rezar
e igual que otras veces
me iré con Emiliano y ante la soledad
que surgirá de pronto de la tierra y el mar
me apoyaré en su hombro y me pondré a llorar.

¿Y tú?.
Yo paso de misiles no se pueden fumar.
Lo que hay que hacer con ellos
es ponerles un corcho y que no exploten más.

Mandárselos a Reagan para la Navidad.
Mandárselos a Reagan para la Navidad.

Un misil, un misil para Navidad.
Mandárselos a Reagan para la Navidad.

6 comentaris:

  1. Curiosa troballa. Tot i que, ben mirat, en Labordeta sol tenir una "retranca" molt trincaire.

    ResponElimina
  2. Si, tens raó.
    Potser podríem dir que en Labordeta és més sorneguer i els de La Trinca més irònics però Déu n'hi do com s'avenen.
    De fet, mentre escoltava aquesta "Elegía del Misil" m'ha vingut al cap, per la temàtica i el to, una cançó que La Trinca havia publicat 13 anys abans. Em refereixo a "Ahir en van matar mil" (Trincar i Riure -1971)

    ResponElimina
  3. 4 grans que es van unir. Com ha de ser!

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. SÀNSET: I tant. Una col·laboració desconeguda, al menys per mi, que m'ha fet molta gràcia descobrir.

    ResponElimina
  5. Jo arribo aquest magnific bloc teu buscant una canço laque diu" els tenim ben arrissats " Soc un fan sde la trinca .

    ResponElimina
  6. GURMET: La cançó a la que et refereixes surt al LP "Vestits de Milionaris" publicat l'any 1977 i porta per títol "QUE EN TENIM DE PÈLS AL CAP".

    ResponElimina