Pàgines

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Les alegries del culé

LES ALEGRIES DEL CULÉ
Lletra i música: La Trinca

Les alegries del culé
són escadusseres.
Les alegries del culé
duren a can Barça
menys que un estranger.
I se sent, i se sent
aquest bram, aquest bram
que retruny al Nou Camp:
A resignar-se que som del Barça!
si en aquest món s'hi ve a patir
a cap més lloc millor que aquí.
No som tanoques,
que som massoques
si el sofriment serà premiat,
tenim el cel assegurat!
Si el president està afligit,
qui en tindrà la culpa?
si el president està afligit,
diu igual com l'altre
que la té el Madrid.
Ha despatxat l'entrenador
i mitja plantilla
Déu nos en guard, de dimissió
si convé fot fora tota l'afició.
Peró el dolor , però el dolor
del culé, del culé
no s'arregla amb diner.
A cabrejar-se, que som del Barça!
Estriparem tots el carnets
d'aquesta casa de barrets,
la Presidència amb insistència,
ha fet que tota l'afició
s'apunti al grup d'oposició.
Però qualsevol dia d'aquests
pot canviar la truita
però qualsevol dia d'aquests
tots, a corre-cuita,
a apedaçar els carnets.
Si guanyen tres partits seguits,
tornarà l'eufòria
si guanyen tres partits seguits,
viurem jorns de glòria,
i adéu-siau neguits.
Tornarà , tornarà, l’esgarip, l'esgarip:
Ja tenim equip!
A revifar-se, que som del Barça!
amb poca cosa en tenim prou,
i omplim de baves el Camp Nou.
Ja el mestre d'obres
no està de sobres.
Li perdonem els desenganys,
que som mesells, i per molts anys!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada